Les Nits del 9030: L’Ofici sota la Lluna

La independència no va ser un regal, va ser una conquesta que es lliurava en el silenci de les nits del Maresme. Mentre el sector bancari intentava pair la marxa del talent, el nou equip ja havia trobat la manera de complir amb les seves responsabilitats més crítiques. No hi havia despatxos de luxe, però hi havia una determinació de ferro.

Dues nits al mes, el ritual es repetia amb una precisió absoluta. El destí era el 9030 de Mateu i Mateu. En aquelles hores intempestives, quan les màquines estaven lliures i el món s'aturava, l'equip es posava mans a l'obra. No es tractava d'una feina qualsevol; entre les cintes i els discs d'aquell ordinador s'estaven processant les nòmines de COPISA.

Era una responsabilitat immensa: de la feina feta en aquelles dues nits depenia la tranquil·litat de milers de famílies que treballaven a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. La seguretat de les nòmines de l'energia del país es forjava en la clandestinitat operativa d'unes instal·lacions prestades, aprofitant cada minut de processament del 9030.

Aquelles jornades nocturnes eren el preu de la llibertat. Mentre el Zoilo i el José María pensaven que havien guanyat despatxant el promotor, ell estava demostrant que el servei no depèn de l'edifici on tinguis el logotip, sinó del compromís amb el client. Si calia fer nits a Mateu i Mateu per garantir l'excel·lència de les nòmines de COPISA, es feien.

Aquest esforç en la penombra va ser el que realment va cimentar la confiança de clients com Riva y García. Sabien que, passés el que passés, la feina es faria. Les nits del 9030 són la prova que l'honor d'un professional es mesura per la seva capacitat d'execució en les condicions més dures. Aquell esforç va ser el combustible necessari per arribar al S/32 i convertir INSER en el referent que estava destinat a ser.