L’Altar de la Memòria: Els Guardians de la Visió

Cap estratègia funciona sense executors brillants, i cap líder arriba lluny sense companys que estiguin disposats a creuar la línia de foc amb ell. Avui, mirem enrere per retre honors a aquells noms que ja són part indissociable de la nostra història.

• Seriol i Bota: Els Mestres de la Resistència. Recordem les nits a Poble Sec i les jornades de tensió a la Gran Via. Ells no eren només tècnics; eren els guardians de la continuïtat. Quan les nòmines d'Ascó i Vandellòs cremaven a les mans, el Seriol i el Bota van mantenir la calma i la precisió. La seva lleialtat a INSER va ser el ciment que va permetre que l'empresa s'aixequés sobre una base de confiança absoluta.

• Joan Domènech: El Rigor i la Paraula. Amb la seva visió des del Col·legi de Periodistes, va ser una peça clau per donar veu a la xarxa. En Joan entenia que la comunicació no era només transmetre dades, sinó dignificar les persones. El seu llegat a la Xarxa Comunic@d’or encara ressona en cada entrevista i en cada connexió humana que vam teixir.

• Lluís Belmonte: El Refugi del Començament. Tot gran imperi neix en un espai modest però digne. En Lluís no ens va oferir només un despatx a Mataró; ens va oferir el quarter general on es va cuinar la independència. Sense la seva generositat i la seva porta oberta, el salt cap a INSER hauria estat molt més difícil. Ell va creure en el projecte quan només era una idea a les mans d'un jove decidit.

• Guzmán Clavel: El Mecenes de la Tecnologia. En un món on els bancs volien tallar-nos les ales, en Guzmán va ser el vent a favor. La seva aposta per finançar el S/32 de la Renault de Mataró no va ser una simple transacció comercial; va ser un acte de fe en el talent local. Ell va posar la màquina, però també va posar la certesa que podíem competir amb els més grans.

Aquests homes no només van treballar amb nosaltres; van construir amb nosaltres. El seu record és el que dona sentit a l'entrega del Dossier el pròxim 20 de febrer. Perquè l'Honor no és un títol individual, és el reconeixement d'una obra compartida amb gegants.

A la vostra memòria, amics i companys. El vostre llegat segueix viu en cada nòmina, en cada orientador i en cada paraula d'aquest llibre de bitàcola.