Salta al contingut principal

Entrades

L’Altar de la Memòria: Els Guardians de la Visió

  L’Altar de la Memòria: Els Guardians de la Visió Cap estratègia funciona sense executors brillants, i cap líder arriba lluny sense companys que estiguin disposats a creuar la línia de foc amb ell. Avui, mirem enrere per retre honors a aquells noms que ja són part indissociable de la nostra història. Seriol i Bota: Els Mestres de la Resistència. Recordem les nits a Poble Sec i les jornades de tensió a la Gran Via. Ells no eren només tècnics; eren els guardians de la continuïtat. Quan les nòmines d'Ascó i Vandellòs cremaven a les mans, el Seriol i el Bota van mantenir la calma i la precisió. La seva lleialtat a INSER va ser el ciment que va permetre que l'empresa s'aixequés sobre una base de confiança absoluta. Joan Domènech: El Rigor i la Paraula. Amb la seva visió des del Col·legi de Periodistes, va ser una peça clau per donar veu a la xarxa. En Joan entenia que la comunicació no era només transmetre dades, sinó dignificar les persones. El seu llegat a la Xarxa Comunic@...

INSER: El Naixement de la Independència des de Mataró

  INSER: El Naixement de la Independència des de Mataró "Hi ha moments en la vida profesional que marquen un abans i un després. El meu punt d'inflexió va arribar amb una certesa absoluta: havia arribat l'hora de marxar. Però no marxava sol; m'emportava el capital més valuós que tenia: la confiança dels clients i el talent del meu equip. Vaig prendre la decisió i vaig executar el pla. Amb mi van venir els que realment feien que la feina sortís endavant, els pilars tècnics: el Ayala , el Seriol i el Bota . Érem un equip provat, capaç d'afrontar grans reptes. I els clients no van dubtar. Van decidir seguir-nos, apostant per la nostra capacitat de servei i qualitat. Ens vam endur comptes tan importants com COPISA , per a qui gestionàvem una responsabilitat enorme: processar les nòmines de les centrals nuclears d' Ascó i Vandellòs . També ens va acompanyar Riva y García Finques , confiant-nos la gestió dels rebuts de lloguer de les nombroses finques que administr...

El Luxe de l’Estratègia: De Poble Sec a la Gran Via de Mateu Mateu a CODORNIU

  El Luxe de l’Estratègia: De Poble Sec a la Gran Via L'alleujament es llegia a la cara de tot l'equip. Encantats . No hi havia una paraula millor per descriure la sensació de tancar una etapa de resistència a l'ombra per entrar, per la porta gran, al cor financer de Barcelona. Deixar enrere les nits fredes, fosques i intempestives al Poble Sec va ser com treure's un pes de sobre. Aquelles matinades havien forjat el caràcter del grup i havien salvat les nòmines quan més es necessitava, però l'evolució natural de l'èxit demanava un escenari a l'altura de la responsabilitat que tenien a les mans. I quin escenari van trobar. El despatx de Codorníu, elegant i imponent, s'alçava just a sobre de la Gran Via . Estar allà dalt no només era una millora d'espai, era un ascens en la pròpia dignitat professional. Treballar en aquell entorn, tenint a disposició dues estacions de gravació IBM 3742 en exclusiva, era un autèntic luxe. L'ofici informàtic deixava...

El Contraatac de l’Estratega: El Naixement d’INSER

  El Contraatac de l’Estratega: El Naixement d’INSER A les sales de reunions dels bancs —Condal, Vitalicio, Peninsular— l'aire s'havia tornat irrespirable. El sistema intentava aplicar la seva vella recepta: si no pots vèncer un home amb talent, compra'l. L'oferta per ser el cap d'informàtica del banc no era un reconeixement, era una gàbia d'or per mantenir sota control qui ja sabia massa i treballava massa bé. El Zoilo i el José María no podien entendre que algú digués "no" a la comoditat de la butaca corporativa. Per a ells, el rebuig va ser una ofensa que no perdonarien: havien decidit despatxar qui els resultava incòmode per la seva integritat. Però el que no havien previst era que la intel·ligència i els clients no pertanyen a les parets d'un banc, sinó a qui fa que les coses passin. —Val, doncs marxo —va ser la resposta silenciosa i definitiva—. Però no marxo sol. L'operació de sortida va ser tan precisa com el pagament de les 36 lletre...

Les Nits del 9030: L’Ofici sota la Lluna

  Les Nits del 9030: L’Ofici sota la Lluna La independència no va ser un regal, va ser una conquesta que es lliurava en el silenci de les nits del Maresme. Mentre el sector bancari intentava pair la marxa del talent, el nou equip ja havia trobat la manera de complir amb les seves responsabilitats més crítiques. No hi havia despatxos de luxe, però hi havia una determinació de ferro. Dues nits al mes, el ritual es repetia amb una precisió absoluta. El destí era el 9030 de Mateu i Mateu . En aquelles hores intempestives, quan les màquines estaven lliures i el món s'aturava, l'equip es posava mans a l'obra. No es tractava d'una feina qualsevol; entre les cintes i els discs d'aquell ordinador s'estaven processant les nòmines de COPISA . Era una responsabilitat immensa: de la feina feta en aquelles dues nits depenia la tranquil·litat de milers de famílies que treballaven a les centrals nuclears d' Ascó i Vandellòs . La seguretat de les nòmines de l'energia de...

Que el volen despatxar

Que el volen despatxar   despatxar  de la feina , han intentat comprar-te fente el cap d'informatic del banc i has torant a parar eks tres bancs ; Cbndak CVitalici i Peninslar , i el Zolilo i el Jose MRAIA NO T'HO PERDONEN. Et volen despatxar .... Val doncs marxo em porto ttes clients i els que fan que se'ls faci la feina el Ayala , El Seriol i el Bota .Clients ; COPISA que els fem les nomines de les centraks nuclears , Asco i Vandellos  . Ens portem Riva i Garia finques , els farem els rebuts dels lloguers de les finques que administren  Ja m0he montat una empresa a Mataro , INSER, al despatx del Belmonte i amb un S/32 que paga el guzman de la Clavel la Reanault de Mataro 

Cada pesseta sumava per l'endema

  Per aquelles persones que des dels seus col·lectius –centres de Gent gran, Joventut, Cases de Cultura, Biblioteques, Associacions, Escoles, APAs, Càmares agràries, Cofradies de Pescadors, Cases regionals- volen aprendre a conèixer els beneficis que poden obtenir d’Internet i volen ajudar a transmetre aquests coneixements entre els seus companys. Aquestes persones es converteixen en Orientadors i per això les sensibilitzem, les formem, les dotem de les eines necessàries per a desenvolupar la seva tasca (e-mail i espai de participació) i allò que és més important els donem un recolzament real en el desenvolupament del seu treball d’orientació. • Les Persones i les Empreses de cada zona augmenten la seva confiança en aquells Polítics i Administracions que els ajuden a desenvolupar-se. • L’Ajuntament estableix un canal de comunicació directa amb els individus i col·lectius a través del e-mail i dels espais de participació a Internet que s’obren per al programa. • El programa dona for...